ESTUDI DE CAS

 Ens trobem davant d’un cas específic:

En Lluís és un nen amb greus dificultats d'aprenentatge, que li va repetir el curs passat i que, enguany,amb l’any de repetició, no s’ha resolt en cap cas les seves mancances. La psicopedagoga del centre, en un estudi preliminar de l’alumne, sospita la possibilitat que en Lluís tingui alguna patologia de fons, com a causa final del seu retard en l’aprenentatge, però la legislació no permet els centres actuar i planificar un estudi psicopedagògic acurat sense l’autorització dels pares o tutors de cap alumne. I aquesta és l ’altra part de la història… perquè els pares d’en Lluís corresponen al perfil de família desestructurada que no només no acompanya el centre, sinó que n’obstaculitza la tasca. En aquest context, prepara les entrevistes que l’equip docent ha detenir amb els pares de en Lluís.

Tots els docents que tenim al Lluís com a alumne hem posat en comú el seu comportament a les diferents matèries, i ens hem adonat que presenta les mateixes característiques en totes: un comportament desinteressat i desmotivació per aprendre nous conceptes. Tenint en compte que és un nen repetidor de curs, encara ens hem interessat més amb les seves conductes a classe ja que mostra greus dificultats d’aprenentatge i de parar atenció. Tot i que és el segon any que cursa 5è de primària, sembla ser que no mostra més esforç per poder aprovar, ans al contrari.

Hem presentat el seu cas a la psicopedagoga del nostre centre donant tots els detalls possibles, inclús proporcionant-li exàmens i exercicis del curs anterior i d’aquest. L’especialista , havent realitzat un estudi del cas, ens ha pogut afirmar la possibilitat de l’existència d’una patologia de fons.

Un cop l’equip docent del centre ens em ficat d’acord, havent parlat prèviament sobre el tema, em cregut convenient realitzar una entrevista amb els pares de l’alumne, per tal de saber com és l’entorn en què es mou. Disposem d’algunes dades prèvies: en Lluís pertany a una família de perfil desestructurat, cosa que ja sabíem, i em volgut investigar si hi podria tenir alguna cosa a veure.

Per tant, procedirem a crear un guió d’entrevista que els farem als pares. A continuació , presentarem el nostre esquema a seguir per realitzar l’entrevista i poder arribar al nostre objectiu: aconseguir el vist-i-plau dels pares per poder realitzar a en Lluís un estudi psicopedagògic.

Els objectius que ens proposem en la realització d'aquesta entrevista és conèixer millor en Lluis a través de la visió dels seus pares, i informar-los del seu comportament social i acadèmic a l'escola i a la vegada establir una col·laboració en el seu procès educatiu per part d'ells per poder marcar unes pautes d'actuació entre escola-familia.

Seguidament us proposem un model d'entrevista a seguir que es durà a terme fins al final en cas que no s'hi oposin els pares.

ENTREVISTA a partir de la visió dels pares

1. Relació de l'alumne a l'escola
   
   
   - Creuen que el seu fill manté una bona relació amb els companys de classe?
   - Quin és l’estat d’ànim del Lluís quan va cap a l’escola?
   - Mostra interès per quedar amb els seus companys/amics al sortir de l’escola?
   - Els comenta alguna cosa sobre els mestres? Els ha explicat algun conflicte amb ells?
   - Creuen que el problema d’aprenentatge d’en Lluís pot ser degut a l’entorn escolar, és a dir, que no es sent còmode amb els seus companys?
   - Alguna vegada els ha parlat de conflictes amb companys?
   - Quan en Lluís arriba a casa, explica com li ha anat el dia a l’escola?
   - Quina imatge creuen que té en Lluís sobre l’escola: com un lloc d’aprenentatge, relacions i diversió o més aviat com una mena de presó que no el deix fer el què voldria?

2. Context familiar
   
   
   - La seva situació familiar li condiciona de manera positiva o negativa la seva tasca escolar?
   - Hi ha algun conflicte que creieu que hem de saber els mestres per tal de compendre una mica més l'actitud de l'alumne?
   - Quina és la seva relació amb els diferents membres de la familia? Quin paper hi juga?
   - Té problemes de rivalitat amb algun germà o germana?
   
   
3. Caràcter i personalitat
   
   
   - Com definiríeu al vostre fill?
   - Quina sensació els dóna el seu fill al dia a dia? Està content, està trist, cansat...?
   - Sol estar neguitós per qualsevol cosa petita?
   -Assoleix responsabilitats a casa, és col·laborador, és autònom, li costa donar un cop de mà sense que li demanin, etc.?
   - Voldrien destacar algun aspectes especial respecte la seva forma de ser?
   -Sol comunicar-se amb vostès sovint i explicar-los-hi aspectes sobre si mateix?
   
   
4. Salut i hàbits
   
   
   - Ha patit mai alguna malaltia, o l’han hagut d’operar per qualsevol problema?
   - Al llarg de la seva vida, en Lluís ha estat un nen malaltís o propens a determinades malalties (com ara refredats, grips...)?
   - Pren algun medicament que pensin que haurien de conèixer els seusprofessors?
   - És un nen que practiqui algun esport o tingui alguna afició?
   - Segueix una dieta equilibrada i , en general, menja bé?
   - Quan va a l’escola, ha esmorzat? D’altra banda, pren esmorzar per mig matí?
   - Duu a terme els hàbits d’higiene personal?
   - Respecte als hàbits de convivència, com els desenvolupa en l’àmbit familiar?
   
   
5. Realització de tasques escolars en l'àmbit familiar.
   
   
   - El veuen estudiar d'una forma periòdica?
   -Consideren que treballa força a casa? Diu que té molta feina o ben al contrari molts cops diu que no ha de fer res?
   - Compleix un horari per realitzar les tasques escolars?
   -Han revisat algun cop les seves llibretes per tal de comprobar l'ordre i la presentació d'aquestes?
   - Tenen la sensació que te clar el que ha de fer a l'escola cada dia? (Preparar-se el material, revisar l'agenda, etc.)
   -Realitza alguna activitat extraescolar que li impedeixi emprar més temps en la feina escolar?

A partir de les preguntes anteriors les tutores informen els pares sobre els aspectes següents:

• Aspecte emocional de l'alumne a l'escola : Com percebem que se sent el nen a l'escola, el caràcter que mostra i la sociabilitat amb les companys i professors.
• Aspecte acadèmic: Informar-los sobre l'evolució acadèmica del nen, sobre aspectes concrets del seu procès d'aprenentatge o sobre alguna assignatura concreta. I també aspectes positius i negatius que presenta l'alumne en relació a l'aprenentatge.

Conclusions i objectius finals de l'entrevista (pautes que el tutor dóna a la familia i objectius inmediats a aconseguir.)

Un cop feta l’entrevista i, basant-nos en les respostes que ens han donat els pares sobre tots els aspectes que ens interessava saber, podem extreure diferents conclusions:

• D’una banda, sobre l’aspecte emocional general d’en Lluís.
• D’altra banda, sobre el seu aspecte acadèmic.

Pel que fa al caràcter, fent un recull de totes les respostes que van dirigides a aquest aspecte determinat, veiem que en Lluís és un noi totalment desmotivat: ha perdut la il·lusió pels estudis, cosa que abans li agradava molt. Per la informació que ens han proporcionat els seus pares, abans era un alumne que explicava tots els seus sentiments envers l’escola i quasi tots eren alegres i positius, tret d’alguns problemes que va tenir de petit, quan cursava educació infantil. Segons la font d’informació, fa cosa de 2 anys i mig que en Lluís mostra un caràcter passiu pels estudis. Presenta certs punts d’agressivitat i de seguida s’enfada, pensa que tot el seu voltant li vol mal. Podríem dir que és un nen que té por i que no es vol mostrar tal i com és per temor a que li facin mal i el destrossin, encara més, emocionalment. De manera que s’ha tancat totalment i s’ha creat el seu propi món paral·lel.

En aïllar-se, els seus hàbits també van fer un canvi: li feia peresa dutxar-se i rentar-se les dents, i podem dir que abans ho feia sense que li diguessin res. Mai ha patit cap malaltia greu, però de sobte li agafaven tots els mals i, segons els seus pares, ho feia per cridar l’atenció.

Si ens centrem en els seus resultats acadèmics, veurem que van estretament lligats al seu caràcter: semblen una còpia exacta de la seva personalitat. Curiosament, va ser fa aproximadament 2 anys que l’alumne va començar a donar uns resultats molt més baixos del que era habitual en ell. Tot va començar amb queixes en la matèria de matemàtiques i, seguidament, va passar el mateix amb la resta. Va ser llavors quan va repetir de curs, i a partir d’aquí, en comptes de mostrar una millora acadèmica, va passar exactament el contrari: els seus resultats van anar minvant progressivament. Aquella il·lusió per anar a l’escola ja no hi era, i l’afany per fer els deures i aprovar els exàmens tampoc.

Així doncs, respecte l’aspecte acadèmic del noi es pot dir que ha patit una evident degeneració que es pot fer coincidir perfectament amb els seus estats d’ànim, sempre canviants.

A partir de tota aquesta informació i deduccions, l’equip docent decideix demanar permís als pares per poder realitzar un estudi psicopedagògic al seu fill. Creiem que els hem donat motius suficients i que, tot i sabent que són uns pares poc participatius en l’educació del seu fill, cediran i ens concediran el vist-i-plau.